Transparents són els ous dels peixos ossis i la majoria rodons. Hi ha una membrana externa permeable amb petits porus, anomenada cori. Aquesta membrana és generalment llisa, encara que en algunes espècies presenta un reticle hexagonal.
El vitel de l'ou és l'encarregat de proporcionar-li les reserves d'energia i nutrients que necessita l'embrió durant el seu desenvolupament fins que és capaç d'alimentar-se pels propis mitjans, quan ja forma part del plàncton. En algunes espècies de peces, el vitel ocupa tot l'espai disponible i deixa únicament una àrea marginal lliure.
En els elasmobranquis, Un cop que s'han fecundat els òvuls, Es recobreixen d'una càpsula còrnia que té diferents mesures i mides segons l'espècie. En alguns taurons ovípars, per exemple, aquesta càpsula té un aspecte més o menys rectangular, i està prevista d'uns filaments per fixar-se en el fons.
Pel que fa a la mida dels ous és molt variable, encara que aproximadament són d'1 mm de diàmetre, i poden oscil·lar en les diferents espècies entre 0,25 i 7 mm. la talla òptima de l'ou és aquella que maximitza el nombre d'ous i la futura supervivència de larves i juvenils.
Els ous bentònics són, en general, de major grandària que els planctònics, amb més vitel i menys nombrosos. El desenvolupament de l'embrió a l'interior de l'ou és més prolongat, i la larva surt a l'exterior en un estat més avançat, amb ulls ja pigmentats.
com a contrapartida la fecunditat en peixos de posada pelàgica és més elevada que la dels que posen ous bentònics. Existeix, doncs, una clara relació entre la mida de l'ou i la supervivència larvària. I és que, les larves més grans són capaços de menjar un ampli espectre de preses i mides, i són, alhora, menys vulnerables als depredadors.