Hi ha nombroses espècies de peixos que són més vulnerables o no als canvis ambientals que es produeixen en el medi on viuen. Alguns responen bé adaptant-se i altres no ho fan tan bé i acaben morint.
Hi ha una espècie de peix salvatge que és molt abundant en el mar Mediterrani que són nedadors molt ràpids i són capaços d'olorar als seus depredadors sota de l'aigua. No obstant això, amb la contaminació, qualsevol canvi en l'olor de l'aigua pot afectar la fugida d'aquest peix. Com afecta l'olor de l'aigua a aquests peixos?
Els juvenils de tord
Aquests peixos poden arribar a tenir una mida en la seva fase adulta de uns 45 cm de llarg. Té el cos allargat, acabat en un musell de llavis grans i carnosos. Quant al seu color, sol ser entre verdós i marró i es caracteritza per tenir punts blaus i vermells ordenats en llistes. Com he esmentat abans, viu al mar Mediterrani a les praderies d'algues dels fons marins. També viuen en els fons rocosos i sorrencs encara que se li pot veure a la superfície.
Els peixos tord són hermafrodites i les femelles arriben a la seva maduresa sexual als dos anys d'edat. Molta d'aquestes femelles acaben sent mascles a el cap d'un any més. L'època de reproducció la tenen entre maig i juny en la qual les femelles posen els ous en les roques que estan cobertes d'algues. Els mascles són els encarregats de vigilar els ous encara que no renoven l'aigua ni construeixen el niu.
Aquests peixos realitzen un major nombre de moviments bruscos quan són capaços d'olorar l'aliment o als seus depredadors.
Investigació sobre l'olor de l'aigua en els juvenils de tord
Un equip de científics de diversos centres ha realitzat un estudi sobre la influència de l'olor de l'aigua en els peixos. L'equip d'investigació ha estat liderat per el Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). Per poder dur a terme aquesta investigació, els investigadors han utilitzat un sistema que selecciona el flux d'aigua i permet diferenciar en un mateix espai dues masses d'aigua diferents sense que arribin a barrejar-se. D'aquesta manera poden veure en un mateix lloc, com afecta l'olor de l'aigua als peixos.
L'estudi es basa en el comportament de l'peix davant els diferents olors que pot tenir l'aigua. Aquests olors poden alterar-se per múltiples raons com pot ser la contaminació marina per abocaments. Tot i la creença que es té popularment sobre el poc olfacte que tenen els peixos (ja que viuen sota l'aigua i sense pulmons no es concep bé la idea que tinguin olfacte), el sistema olfactius dels peixos és molt complex, gairebé com el dels humans.
Adam Gouraguine, És estudiant de doctorat de la Universitat d'Essex, Regne Unit, amb estada a l'Oceanogràfic de les Balears i és l'autor principal de l'estudi. Adam explica que diversos científics porten utilitzant des de la dècada de l'any 2000 aquesta tècnica per poder comprovar com afecta l'olor de l'aigua a el comportament dels peixos. Aquest experiment consisteix a introduir a l'peix de tord en el sistema de selecció de flux i exposar-lo a diferents olors. D'acord el peix va responent a les olors, se li grava el comportament. Les masses d'aigua de el sistema no s'arriben a barrejar, però, el peix pot nedar lliurement per totes elles. D'aquesta manera, el peix pot triar la massa d'aigua que més "li agradi".
Fins ara, el que els científics han estat estudiant ha estat quant de temps romanien els peixos en una mateixa massa d'aigua sense desplaçar-se. Però en aquesta ocasió, la principal novetat de la investigació és que es tracta d' la primera vegada que s'estudia aquest comportament, però en una espècie mediterrània. Les anteriors vegades s'ha realitzat en espècies tropicals.
Resultats i una segona prova
Els juvenils de tord no van mostrar cap preferència per cap massa d'aigua especialment. L'edat dels peixos que van utilitzar era entre alevins i adults, de manera que ells accepten l'amenaça, es comporten diferent, però assumeixen el risc. Davant d'aquest resultat, l'equip d'investigació anava a decidir concloure l'estudi. No obstant això, es va fer un pas més per estudiar no només el temps que el peix passava en cada massa d'aigua, sinó també com es comportava el peix a cada flux. Per exemple, una de les variables que es va estudiar va ser la velocitat amb què es movia el peix dins de les diferents masses d'aigua i el nombre de moviments bruscos que feia dins de les mateixes.
Un cop es va realitzar aquesta segona prova, és on els experts es van adonar del complex que és l'olfacte dels peixos atès que la velocitat a la qual es mouen els peixos pot ser un indicador de com se sent el peix davant de cada escenari. La prova consistia a provar el comportament dels juvenils de tord en cinc masses d'aigua amb diferents olors: depredador, Posidònia oceànica, algues, peixos de la mateixa espècie i una última aigua filtrada i neta. Cadascuna de les cinc proves, una per cada aroma, es va realitzar amb 30 peixos diferents, d'un en un. A causa de que el tord és una espècie salvatge no es podia tenir massa temps als peixos en captivitat ja que es corria el risc que el peix aprengués que l'olor a depredador no procedia d'un real. Entre la captura de l'peix i la realització de l'experiment, els investigadors van deixar passar un termini de 24 hores, perquè el tord alliberés l'estrès i s'acostumés a les peixeres.
El resultat va ser un canvi en el comportament de l'peix amb moviments més bruscos en les aigües amb olor a depredador o aliment. Això respon a un mecanisme de defensa que està relacionat amb la fugida i l'alimentació. També es va observar que en les aigües amb olor a peixos de la mateixa espècie no canviava el comportament ni en velocitat ni quantitat de moviments bruscos. Això indica al fet que en aigua on hi ha peixos de la seva mateixa espècie se senten fora de perill i neden més a poc a poc.
Com podeu veure, el sistema olfactiu dels peixos és molt complex i cal estudiar no només el temps que el peix està en cada massa d'aigua sinó també el que fan dins d'ella.